castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

7. Entorn Macroeconómic

UEM

La zona euro va mantenir el ritme de creixement de l’any anterior i va tancar el 2016 amb un avenç de l’1,8%. La taxa de desocupació a la regió es va situar per sota del 10% per primera vegada des de 2009, dada que mostra la gradual millora del mercat laboral europeu. D’altra banda, es va veure un repunt de la inflació fins a nivells superiors a l’1%, impulsat per la recuperació dels preus de l’energia i pels efectes de la política monetària expansiva del BCE.

Pel que fa a l’anàlisi per països, la recuperació dels països de la perifèria continua liderant el creixement de la zona euro. En concret, Irlanda i Espanya, amb avenços del 7,2% i del 3%, respectivament, van ser els que més van contribuir en el creixement econòmic del conjunt europeu. Pel costat contrari, si bé les principals economies de la zona euro van tancar l’any en positiu, França i Itàlia es van mantenir a la cua del creixement amb avenços de l’1%. Només l’economia grega se situa en negatiu i no recupera la senda del creixement, malgrat les reformes instaurades el 2015, i tanca amb un retrocés del PIB del -1,1%.

A nivell geopolític, l’any 2016 va estar marcat pels resultats inesperats en els diferents referèndums. El primer es va produir el juny amb el vot per la sortida de la Unió Europea per part del Regne Unit, el conegut Brexit. Aquest resultat va comportar el relleu de David Cameron per Theresa May i la preparació de la negociació de la ruptura amb la UE. El segon referèndum es va viure el desembre a Itàlia amb el vot en contra de la reforma constitucional proposada pel primer ministre Renzi, que, després d’aquest resultat, va cedir el seu lloc a Gentiloni.

 

Espanya

Durant el 2016, l’activitat econòmica a Espanya va tornar a experimentar un creixement sòlid en finalitzar l’any amb un avenç del PIB idèntic al de 2015, un 3,2%. Aquesta dada va tornar a ser remarcable pel fet de produir-se en un entorn de creixement reduït en les principals economies desenvolupades i es va tornar a situar molt per sobre de la mitjana de països de la zona euro. La demanda interna va continuar exercint com a motor de creixement, emparada per una millora contínua en la creació d’ocupació, per l’accessibilitat i assequibilitat del crèdit tant a empreses com a particulars i per uns nivells d’inflació controlats. En el pla polític, el candidat del PP Mariano Rajoy, després de més de 10 mesos com a president en funcions, va ser reelegit i investit com a president del Govern després de l’abstenció de l’oposició.

Els desajustos interns van seguir mostrant millores significatives durant el període. Així, la competitivitat va mantenir el seu progrés impulsada per una forta reducció en els costos laborals, fet que va consolidar el bon acompliment del sector exportador amb un creixement de l’1,7% respecte a l’any anterior. Aquest creixement de les exportacions i la caiguda d’un 0,4% de les importacions van possibilitar una reducció del dèficit comercial.

Durant el 2016 i per tercer any consecutiu, es va reduir la desocupació i es van tornar a crear llocs de treball. Concretament, segons dades de l’EPA, el nombre d’aturats va descendir en més de 500.000 persones, mentre que es van crear més de 400.000 llocs de treball per finalitzar amb una taxa d’atur del 18,6%, 2,5 punts percentuals menys que el 2015. Com a notes discordants, la qualitat en la generació va continuar sent feble, amb un percentatge elevat a temps parcial i amb una taxa elevada de llarga durada, a més de mantenir-se dins dels països amb pitjor dada dins de la Unió Europea.

Finalment, el mercat immobiliari va consolidar la seva recuperació gràcies a l’augment de les vendes d’habitatges i a la disminució dels inventaris, un dels principals inconvenients que impedia una recuperació completa del sector. La activitat més alta en el sector es va traslladar a una recuperació dels preus de l’habitatge.  

 

EUA

L’economia nord-americana va mantenir el seu ritme de creixement econòmic per setè any consecutiu i va registrar un increment del PIB de l’1,6%. El mercat laboral continua impulsant l’activitat econòmica amb una taxa de desocupació que tanca en el 4,7% i una taxa de participació propera al 63%. D’altra banda, tant el consum minorista com les dades d’activitat empresarials continuen progressant positivament i les diferents enquestes de confiança se situen en màxims. Pel que fa a l’evolució dels preus del consum, l’IPC es va situar a finals de 2016 en el 2,1%.

La Reserva Federal va mantenir durant l’any l’equilibri en termes de política monetària amb l’objectiu de no descarrilar la senda expansionista. Amb totes les dades de creixement, inflació i riscos globals sobre la taula, la FED va decidir apujar els tipus en la seva última reunió de l’any, 25 p.b. elevant el rang fins al 0,50% - 0,75%, fet que dona continuïtat a la primera pujada de tipus del 2015. Sens dubte, aquesta pujada no serà un cas aïllat, ja que el mercat descompta fins a tres pujades addicionals les actuacions per al 2017.

A nivell polític, contra tot pronòstic i fruit del descontentament popular davant la classe política establerta, el magnat immobiliari Donald Trump va ser elegit com el 45è president dels EUA, vencent la candidata demòcrata Hillary Clinton.

 

ECONOMIES EMERGENTS

Durant el 2016, les economies emergents van tornar a experimentar un creixement per sota del seu potencial en finalitzar amb un avenç del PIB del 4,1%, igualant així el que van obtenir durant el 2015. De nou, el focus va tornar a ser l’evolució dels preus de les matèries primeres, atès el pes elevat d’aquest sector en les exportacions de molts països emergents. Després d’un període de fortes caigudes, els preus de les matèries primeres es van recuperar durant el primer trimestre de l’any per a, posteriorment, finalitzar l’any amb revaloracions elevades. Tot i que van haver-hi diferents desencadenants, el principal denominador comú va ser l’ajust dels desequilibris entre oferta i demanda. En el cas particular del petroli, l’acord per col·ludir en preus per part dels principals països productors del petroli (OPEP), liderats per Aràbia Saudita i emparats per Rússia, va ajudar a contribuir a l’estabilització.

La Xina va mantenir la seva transició econòmica cap a un model de creixement més basat en el consum de béns i serveis. Després de finalitzar amb un creixement del 6,7% davant del 6,9% de l’any anterior, el gegant asiàtic va ser capaç de complir amb les expectatives del govern en matèria econòmica gràcies a unes polítiques expansives tant monetàries com fiscals. Aquesta estabilitat econòmica, unida a la implementació de mesures de control de capitals, li va permetre mitigar els dubtes sobre la sostenibilitat en el seu nou model econòmic i les implicacions sobre les seves reserves de divises, amb la qual cosa va generar més confiança tant al país com en l’economia mundial. Tanmateix, els reptes en el llarg termini es mantenen i el procés actual cap al canvi de model de creixement continuarà causant moments d’incertesa per a l’economia xinesa i mundial.

Els països llatinoamericans van experimentar un any difícil després d’un retrocés de la seva activitat de l’1% davant del mínim avenç del 0,1% de l’any anterior. Malgrat observar-se indicadors que apunten a una recuperació de l’activitat, l’economia brasilera continua sent la de pitjor evolució, amb una caiguda del seu PIB del 3,6%. Per la seva part, Mèxic, que va finalitzar el 2016 amb una expansió del seu PIB del 2,3%, de moment no ha donat aparences de desacceleració malgrat l’elecció de Donald Trump com a nou president dels EUA. El consens d’analistes preveia una desacceleració econòmica atesa la seva retòrica agressiva en contra del lliure comerç, amb especial èmfasi en els punts inclosos dins del tractat NAFTA que beneficien el comerç intraregional entre EUA i Mèxic, si bé els efectes de les polítiques i dels nous acords encara estan per veure’s.

< Responsabilitat social y sostenibilitat Mercats Financers >