castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

9.3 Gestió del risc

9.3.1. Introducció

Els canvis en el sector financer esdevinguts en els últims anys han fet palesa la importància crucial que té per a les entitats financeres la gestió adequada dels seus riscos. Per al Grup Caixa d’Enginyers, la gestió del risc constitueix un pilar essencial de la seva estratègia competitiva i té com a objectiu la preservació dels seus nivells de solvència i l’impuls, al seu torn, del desenvolupament del negoci.

El perfil de risc del Grup Caixa d’Enginyers es caracteritza principalment per la gestió prudent del risc de crèdit, fonamentada en el grau d’exigència del procés de concessió. Així mateix, es manté una posició folgada de capital i liquiditat, i un balanç equilibrat en la gestió del risc de tipus d’interès.

En un entorn macroeconòmic que planteja importants reptes, en concret per l’escenari de tipus d’interès negatius i les debilitats que encara presenta l’activitat econòmica, és rellevant destacar les capacitats que aporta el model de negoci dut a terme pel Grup Caixa d’Enginyers per sustentar la rendibilitat futura. Caixa d’Enginyers ha mantingut un creixement estable i constant, ja que prioritza la qualitat del servei, la diversificació en les fonts d’ingressos i la prudència en l’assumpció de riscos.

El Consell Rector de l’Entitat estableix el marc de gestió dels riscos en l’activitat del Grup, a través de la definició de polítiques, sistemes i procediments de control intern, i la supervisió del seu compliment. La coordinació d’aquestes polítiques prudents i l’ús de mètodes i tècniques de gestió i control homogenis i efectius permeten al Grup Caixa d’Enginyers obtenir resultats de manera recurrent i sostenible, així com gaudir d’una posició folgada de solvència.

La identificació, el mesurament, la gestió, així com el control i el seguiment dels riscos inherents a l’activitat del Grup, es constitueixen com a objectius fonamentals, sempre dins d’un marc d’optimització de la gestió global dels riscos, i comprenen principalment el model de negoci, el risc de crèdit i de contrapart, els riscos estructurals de tipus d’interès i de liquiditat, el risc de mercat, el risc operacional, els riscos de compliment i blanqueig de capitals i el risc de reputació.

9.3.2.Principis generals

El Consell Rector manifesta en la Política de Gestió del Risc que el Sistema de Gestió del Risc requereix per al seu desenvolupament l’aplicació de principis que facilitin una gestió eficaç del risc, i es consideren com a fonamentals els següents:

  • Sostenibilitat. La missió del Grup Caixa d’Enginyers és aportar als socis valor sostenible, i aquesta sostenibilitat s’ha d’emparar en les polítiques i bones pràctiques de gestió del risc.
  • Qualitat en la gestió. El risc és inherent al negoci del Grup Caixa d’Enginyers i, per això, s’ha d’establir una gestió del risc professionalitzada, robusta i present en tota l’organització.
  • Responsabilitat. La responsabilitat última de la gestió del risc correspon al Consell Rector. El Director General de Caixa d’Enginyers és responsable de l’execució de la gestió del risc.
  • Seguiment. El Grup Caixa d’Enginyers ha de definir el llindar de riscos acceptable i dur a terme el monitoratge del seu perfil de riscos en relació amb el llindar de riscos definit. Els riscos assumits han d’estar identificats i han d’haver-hi mecanismes per al seu mesurament i seguiment.
  • Compromís. La gestió del risc requereix la implicació de tota l’organització. El Grup fomenta la cultura del risc traslladant els criteris de gestió del risc als diferents nivells de l’organització a través dels mecanismes de comunicació interna, incloent-hi la formació i la normativa.
  • Independència. La funció que té encomanada la gestió i control dels riscos ha de ser independent de la funció comercial i de les àrees de negoci.

9.3.3. Sistema de Gestió del Risc

El Grup Caixa d’Enginyers estableix un Sistema de Gestió del Risc que es compon dels elements següents:

  • Un sistema de govern i organització de la funció de riscos que compta amb una definició adequada de rols i responsabilitats, un cos de comitès i estructures de delegació, un model de tres línies de defensa i un sistema de control intern coherent amb la naturalesa i magnitud dels riscos.
  • Un Marc d’Apetència pel Risc, integrat a la Política de Gestió del Risc i aprovat pel Consell Rector, que determina els riscos i el seu nivell, que el Grup està disposat a assumir per assolir els seus objectius de negoci.
  • Un model de gestió que inclou l’autoavaluació dels riscos, el seu seguiment integral, la seva planificació i la solvència, la comunicació interna i pública i un cos normatiu que regula la seva gestió.
  • Una assignació adequada de recursos humans i tecnològics per a la gestió i supervisió efectiva del model.

9.3.4. Marc d’Apetència pel Risc

El Marc d’Apetència pel Risc és el marc global a través del qual l’apetència pel risc es fixa, comunica i monitoritza, per a la qual cosa es requereixen polítiques, procediments, sistemes i controls. Defineix explícitament els límits amb què poden operar els gestors de l’Entitat. El Marc d’Apetència pel Risc del Grup Caixa d’Enginyers té les característiques següents:

  • Alineament amb la missió, la visió, els valors i els eixos estratègics de Caixa d’Enginyers.
  • Alineament amb el pla estratègic i de negoci.
  • Recerca d’un perfil de risc mitjà-baix.
  • Formulació clara, concisa, forward looking i gestionable.
  • Definició explícita dels límits amb què poden operar els gestors.
  • Manteniment d’un excés raonable de capital i liquiditat.

9.3.5. Risc de crèdit i de contrapart

El risc de crèdit correspon a les pèrdues que sofriria el Grup en el cas que el deutor no complís amb les seves obligacions contractuals, ja sigui un soci o altres contraparts. És a dir, és el risc corresponent a l’incompliment de pagament per part del client de les seves operacions de crèdit, préstec o aval, pel que fa als productes financers tradicionals, o bé per part de la contrapart o l’emissor d’altres actius financers com els corresponents a la cartera de renda fixa.

D’acord amb la normativa actual de solvència, el risc de crèdit es cobreix mitjançant l’existència i el control d’uns recursos propis capaços d’absorbir els riscos assumits, i també mitjançant la constitució de provisions destinades a la cobertura d’insolvències. Aquestes cobertures se separen en cobertures específiques per a riscos dubtosos, l’objectiu de les quals és cobrir les exposicions amb incompliments o amb dubtes en el seu reemborsament total, i en cobertures de risc normal. Les cobertures de risc normal es classifiquen en cobertures de risc normal genèriques i en cobertures de risc normal en vigilància especial, corresponent aquestes últimes a les cobertures d’operacions que presenten debilitats en la seva solvència, però sense plantejar dubtes en el seu reemborsament total.

Cal assenyalar la col·lateralització elevada de tota la cartera creditícia del Grup, que contribueix a millorar les seves ràtios de gestió. El percentatge d’operacions amb garantia real representa un 83,45% del crèdit a la clientela total al tancament de l’exercici 2016, amb la qual cosa es mantenen els nivells històrics elevats de garanties reals.

Seguint la línia de diversificació i col·lateralització en la concessió de préstecs amb garantia hipotecària característica de l’Entitat, cal destacar que durant l’exercici 2016 s’han concedit 682 operacions (560 en l’exercici 2015) per un import mitjà de

174 milers d’euros (159 milers d’euros el 2015) i amb un Loan to Value mitjà del 62,34% (59,41% el 2015).

Distribució del crèdit a la clientela per tipus de garantia i de prestatari

Al tancament de l’exercici 2016, el total de provisions del Grup destinades a la cobertura de possibles insolvències del crèdit a la clientela i dels valors representatius de deute s’ha situat en 34.559 milers d’euros, dels quals 2.669 milers d’euros corresponen a provisions de risc normal genèriques, 6.125 milers d’euros a provisions de risc normal en vigilància especial i 25.765 milers d’euros a provisions específiques d’actius dubtosos.

El total de provisions associades a la cartera d’inversió creditícia mantingut el 31 de desembre de 2016, que és de 34.151 milers d’euros, representa una ràtio de cobertura del 60,33%, significativament superior a la mitjana del sector, que ha tancat l’exercici 2016 en el 57,77%.

D’altra banda, l’operativa interbancària, la renda fixa, els derivats i altres instruments financers també estan exposats al risc de crèdit. El Grup compta amb una Política d’Inversions Financeres en la qual s’estableix un sistema de límits d’acord amb el seu perfil de riscos, que permet evitar concentracions de risc de crèdit. Una gran part de les inversions en cartera es troba en actius amb bona qualificació creditícia i, sobretot, prop de la meitat de les inversions és en deute públic espanyol, mentre que les titulitzacions hipotecàries originades per Caixa d’Enginyers representen el 38,68% de la cartera.

Tot seguit es presenta la distribució de la cartera d’inversions financeres, en data 31 de desembre de 2016, en funció dels diferents nivells de ràting i del tipus de deute:

El risc de crèdit inclou el risc de contrapart, que és el risc que les contrapartides incorrin en incompliments amb el Grup abans de la liquidació definitiva de les operacions amb instruments derivats, de les operacions amb compromís de recompra, de les operacions de préstec de valors, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de finançament de les garanties.

Caixa d’Enginyers revisa el compliment dels límits de contrapart en el Mercat Interbancari, les operacions simultànies i les operacions amb derivats, així com els límits per qualificació creditícia de l’emissor en el mercat de Renda Fixa. El seguiment i el compliment de l’estructura de límits permeten evitar concentracions de risc que puguin afectar els recursos propis de l’Entitat.

Cal destacar que el risc de contrapart assumit pel Grup és molt poc significatiu en relació amb el risc de crèdit total.

A més, el risc de concentració de crèdit, que està associat a la possibilitat que es produeixin pèrdues significatives com a conseqüència de la concentració de risc en un grup reduït d’acreditats, en un conjunt d’acreditats de comportament similar o en actius financers especialment correlacionats, constitueix un element essencial en la gestió del risc de crèdit.

Amb l’objectiu de limitar la concentració sectorial, Caixa d’Enginyers ha adoptat, d’una banda, una política de concessió de crèdit prudent, la qual cosa dona com a resultat una cartera d’inversió creditícia de qualitat i ben diversificada, i, de l’altra, una política d’inversions financeres, a nivell de Grup, en què s’estableixen límits prudents al conjunt de les inversions en cada sector econòmic.

La distribució de l’exposició al risc de crèdit presenta un nivell adequat de diversificació sectorial i els pesos més significatius són els que corresponen a les activitats econòmiques següents: béns seents, 21,07%; serveis empresarials i professionals, 18,57%; finances no bancàries, 13,55%; consum no bàsic o discrecional, 11,17%; subministraments d’ús públic, 7,77%; productes de primera necessitat, 7,46%; indústries transformadores i manufactureres, 6,89%; i serveis de telecomunicacions i tecnologies de la informació, 5,62%.

Els altres sectors, de manera individual, no arriben al 5% de l’exposició total.

A més, les polítiques esmentades de concessió de crèdit i d’inversions financeres estableixen uns límits d’import i de jerarquia en la presa de decisions de concessió que permeten controlar la concentració individual o de grup empresarial.

D’acord amb el Reglament UE 575/2013, tots els riscos que una entitat adquireixi amb una mateixa contrapart, física, jurídica o grup econòmic, es consideraran grans riscos quan el seu valor agregat superi el 10% dels recursos propis del Grup, llevat de les exposicions amb governs i bancs centrals pertanyents a l’OCDE. En data 31 de desembre de 2016, no hi ha exposicions agregades que superin el 10% dels recursos propis del Grup.

Pel que fa a les carteres de renda fixa corporativa del Grup, aquestes es troben ben diversificades, ja que estan distribuïdes en 67 grups emissors de bona qualitat creditícia.

9.3.6. Risc estructural de tipus d’interès

El risc estructural de tipus d’interès és la possibilitat de tenir pèrdues per l’impacte potencial de canvis en els tipus d’interès sobre els beneficis de l’Entitat o sobre el valor net dels seus actius. El risc de tipus d’interès s’exclou de la cartera de negociació.

El Comitè ALM analitza les necessitats de cobertura que en resulten de la gestió d’actius i passius i pren les decisions d’inversió corresponents, sempre complint amb els límits per a la contractació establerts per al Grup. Caixa d’Enginyers disposa de l’eina Ambit Focus ALM per a l’avaluació de la seva exposició al risc de tipus d’interès, que permet analitzar, a nivell estàtic, els forats de venciment o la repreciació entre actius i passius, la sensibilitat o el valor econòmic i, a nivell dinàmic, la simulació del marge financer i el valor econòmic futur, així com les seves sensibilitats a variacions de tipus d’interès.

El risc estructural de tipus d’interès de balanç, mesurat en termes de forat d’actius i passius distribuïts per venciment o repreciació, permet detectar concentracions de risc d’interès en els diferents terminis.

En data 31 de desembre de 2016, la sensibilitat del valor econòmic de l’Entitat a un moviment paral·lel de la corba de tipus d’interès de -200 punts bàsics és d’un 0,09%, significativament inferior al límit regulador del 20%1.

La simulació del marge financer a un any, considerant el manteniment de l’estructura de balanç, mostra una sensibilitat a moviments paral·lels de les corbes de tipus d’interès de -200 punts bàsics de l’1,61% (7,99% en l’escenari de pujada de tipus), significativament inferior al límit regulador del 50%1.

Les xifres assenyalades estimen que les variacions de tipus d’interès tindrien un impacte advers reduït sobre el valor econòmic, els recursos propis mínims i el marge financer.

9.3.7. Risc estructural de liquiditat

Per risc de liquiditat s’entén la possible pèrdua del Grup en una situació en què sigui impossible aconseguir, a preus raonables, fons per fer front puntualment a les obligacions de pagament, tant pel reintegrament de recursos o utilització de disponibles en operacions de crèdit per part de clients com per la liquidació d’operacions de mercat.

L’objectiu de les polítiques de gestió de la liquiditat del Grup és assegurar els fons requerits per cobrir les necessitats del negoci, diversificant les fonts de finançament i minimitzant el seu cost. El Grup, a través de Caixa d’Enginyers, supervisa la seva posició de liquiditat i les seves estratègies de finançament de manera continuada. A més, disposa d’un Pla de Contingències de Liquiditat que permet gestionar els possibles esdeveniments inesperats, per condicions econòmiques o de mercat, o altres situacions fora del control directe de Caixa d’Enginyers que podrien causar dificultats de liquiditat a curt o a llarg termini.

Cal destacar la ràtio favorable de liquiditat estructural (definida com el quocient entre els dipòsits i el crèdit de la clientela) mantinguda històricament pel Grup Caixa d’Enginyers que, en data 31 de desembre de 2016, és del 139,63%.

 

(1) Segons allò que estableix la Circular 3/2008 del Banc d’Espanya, en la Norma 106.3.a) i en les Aplicacions Tècniques del Reporting Regulador que estableixen un oor en el 0%. 

A partir de l’informe al Banc Central Europeu dels estats COREP, s’ha fet el seguiment de la ràtio de cobertura de liquiditat i de la ràtio de finançament net estable de Caixa d’Enginyers (LCR i NSFR, respectivament, per les seves sigles en anglès). L’LCR busca assegurar que l’Entitat compti amb actius líquids suficients d’alta qualitat per fer front a les sortides d’efectiu que es produirien sota un escenari d’estrès agut d’un mes de durada; per la seva banda, l’NSFR permet conèixer la capacitat de resistència en un any, mesurant la proporció dels fons de finançament estable sobre els actius que requereixen finançament. Les dues ràtios s’han mantingut en nivells elevats durant l’exercici. Concretament, en data 31 de desembre de 2016, la ràtio LCR és d’un 224% i la ràtio NSFR estimada d’un 138%, quan els requeriments reguladors se situen en un 70% per a l’exercici 2016 en el cas de l’LCR i en un 100% a partir de l’exercici 2018 en els dos casos.

9.3.8. Risc de mercat

El risc de mercat és el risc associat a la possibilitat de tenir pèrdues en les posicions de la cartera de negociació motivades per moviments adversos en les variables de mercat.

Per a la gestió del risc de mercat, a més de les mesures de durada, convexitat i sensibilitat, s’aplica diàriament una triple estructura de límits. En primer lloc, es calculen diferents escenaris que permeten estimar les pèrdues que tindria la cartera de negociació en situacions de tensió greu del sistema financer. En segon terme, s’obté el Valor en Risc (VaR) a 1 dia de la cartera mitjançant simulacions de Montecarlo, emprant un interval de confiança del 99%. Finalment, diàriament es determina el consum de capital per risc de mercat de la cartera de negociació i es comprova, com en la resta de casos, que compleix el límit corresponent establert pel Consell Rector. Així mateix, s’inclou la cartera de negociació en el control dels límits per risc de contrapartida vàlids per a les inversions financeres del Grup.

Complementàriament a la mesura del VaR, es calcula el VaR Condicional (o TailVaR), estadístic que mesura la pèrdua mitjana que es produiria en els casos en què se superés el nivell de VaR, i el ComponentVaR, que mesura la contribució d’una subcartera al VaR total de la cartera.

 

 

9.3.9. Risc operacional

El risc operacional es defineix com tots els esdeveniments que puguin generar pèrdues a conseqüència de processos interns inadequats, errors humans, funcionament incorrecte dels sistemes d’informació o esdeveniments externs. Aquest risc és inherent a l’operativa diària de tota entitat, per la qual cosa el seu control ha de ser objecte de consideració en tots els àmbits.

Aquesta definició inclou el risc legal, però exclou el risc estratègic i el risc d’imatge o de reputació.

El risc legal inclou, entre d’altres, la possibilitat de ser sancionat, multat o obligat a pagar danys punitius com a resultat d’accions del supervisor o d’acords privats entre les parts.

El model organitzatiu adoptat pel Grup Caixa d’Enginyers es basa en el model de les Tres Línies de Defensa que distingeix entre (1) les funcions que són propietàries dels riscos i els gestionen, (2) les funcions que controlen els riscos i (3) les funcions que proporcionen assegurament independent.

Pel que fa al risc operacional, el model organitzatiu adoptat pel Grup Caixa d’Enginyers a partir de les Tres Línies de Defensa identifica els pilars o nivells de responsabilitat independents següents:

  • Funcions de Negoci i Suport: són responsables d’identificar, avaluar, gestionar, controlar i informar els riscos operacionals de la seva activitat.
  • Funció de Risc Operacional: és l’encarregada de definir la metodologia i les solucions per a la correcta identificació, mesurament, control i gestió del risc operacional del Grup i, a més, de controlar el seu correcte desplegament. Dona suport a les Funcions de Negoci i Suport i consolida la informació sobre els riscos operacionals de tot el Grup per al reporting a la Direcció de Gestió Global del Risc i als comitès de gestió de riscos implicats.
  • Funció d’Auditoria Interna: en relació amb el risc operacional, és l’àrea responsable de revisar el compliment del model d’identificació, mesurament, control i gestió del risc operacional establert.

La Funció de Risc Operacional analitza, informa i assessora les Funcions de Negoci i Suport sobre la millor manera d’avaluar el risc operacional.

La gestió diària del risc operacional recau en les diferents àrees i departaments de l’Entitat, que mantenen línies de comunicació amb la Funció de Risc Operacional. Aquesta última treballa amb les primeres en l’obtenció d’informació i implantació d’accions, si s’escau, per a la gestió del risc. Per a una interacció correcta entre la Funció de Risc Operacional i les àrees i els departaments esmentats, s’ha definit el rol d’Expert de Procés en aquestes àrees i aquests departaments.

A més, cal destacar que l’Entitat té contractada una pòlissa d’assegurança integral bancària que dona cobertura, essencialment, a les pèrdues que es poguessin produir com a resultat d’esdeveniments relacionats amb riscos operacionals (frau informàtic, infidelitat d’empleats, etc.).

9.3.10. Risc de negoci

S’entén per risc de negoci la possibilitat de tenir pèrdues a conseqüència de la presa de decisions estratègiques o de l’ocurrència d’hipotètics factors adversos (interns o externs), que afectin negativament el desenvolupament normal del negoci, la capacitat del Grup per assolir els seus objectius de rendibilitat o la seva solvència. El Grup Caixa d’Enginyers ve impulsant des de fa més d’una dècada la diversificació del negoci, que s’estructura en quatre grans àrees d’activitat, que són:

  • La inversió creditícia.
  • Les activitats de gestió d’actius i patrimonis.
  • Les relacionades amb les assegurances i fons de pensions.
  • Altres operacions amb la clientela.

Aquestes àrees d’activitat es configuren com a elements de diversificació de l’oferta de serveis als socis i dels seus ingressos. A continuació, es mostra l’evolució de l’aportació relativa de les àrees de negoci esmentades en els últims exercicis:

Tal com es pot observar en el gràfic adjunt, l’aportació relativa dels negocis de gestió d’actius i patrimonis, el perfil dels quals és més estable quant a la seva ciclicitat, continua sent elevada, encara que amb una disminució del seu pes relatiu en aquest últim exercici, a causa, bàsicament, de la incertesa existent durant part de l’any 2016 sobre l’evolució dels mercats. Per la seva banda, les activitats relacionades amb les assegurances i els fons de pensions han seguit una evolució ascendent del seu pes específic. Finalment, cal destacar el manteniment de l’aportació relativa de les activitats d’inversió creditícia.

Històricament, el Grup Caixa d’Enginyers ha mantingut una tendència de creixement i rendibilitat, amb increments estables i equilibrats dels resultats i de les masses patrimonials, així com una bona qualitat del seu actiu i uns nivells de morositat i cobertura significativament millors que la mitjana sectorial.

Les magnituds i ràtios del Grup Caixa d’Enginyers mostren la solidesa i recurrència en l’obtenció de resultats, així com la fortalesa competitiva del Grup en el seu entorn. La sostenibilitat del benefici, la bona rendibilitat del capital (ROE) i dels actius (ROA) i unes ràtios de morositat i de cobertura ajustades són una mostra clara de la capacitat del Grup Caixa d’Enginyers per fer front a necessitats de dotacions per deterioraments d’actius sense que afecti de manera transcendent en la seva solvència.

9.3.11. Risc de reputació

El Grup Caixa d’Enginyers entén per risc de reputació el perjudici que per al Grup comporta una informació o una publicitat negativa en relació amb les seves pràctiques de negoci, siguin certes o no, i que puguin afectar la seva base de clients, els seus costos de litigació o els seus ingressos. Està associat a les repercussions que per al Grup poden suposar el seu descrèdit o la desconfiança davant de la seva clientela actual i potencial.

El risc de reputació està especialment vinculat a la funció de compliment, atesa la forta afectació a la reputació que implica la possibilitat de rebre sancions, econòmiques o no, o de ser objecte d’un altre tipus de mesures disciplinàries per part d’organismes supervisors. Així mateix, inclou el risc de conducta, que tracta de mesurar i gestionar els riscos de perjudicis que es causin als socis i a la integritat del mercat.

També és d’especial importància la gestió adequada dels aspectes següents:

  • Comercialització de productes financers complexos. L’Entitat té polítiques específiques per al disseny i llançament de productes nous.
  • Actuacions relacionades amb el blanqueig de capitals. L’Entitat té una Política de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme, aprovat pel Consell Rector, que inclou mesures encaminades a prevenir i/o detectar i comunicar operacions sospitoses d’estar relacionades amb el blanqueig de capitals i/o el finançament del terrorisme.
  • Transparència amb la clientela en relació amb l’operativa bancària. L’Entitat té un Servei d’Atenció al Soci/Client davant del qual els usuaris de serveis bancaris de l’Entitat poden adreçar les seves queixes i/o reclamacions, amb la independència necessària per emetre la seva resolució, i amb un reglament de funcionament en què es descriuen les funcions i responsabilitats d’aquest organisme. Així mateix, compta amb la figura del Defensor del Client, extern a l’Entitat, a qui els usuaris de serveis bancaris de l’Entitat també poden adreçar les seves queixes i/o reclamacions. D’altra banda, l’Entitat manté un nombre reduït de queixes i/o reclamacions amb organismes oficials i supervisors.

9.3.12. Àrea de Gestió Global del Risc

L’Àrea de Gestió Global del Risc, que en l’organigrama de l’Entitat depèn jeràrquicament de la Direcció General, d’acord amb el principi d’independència de la funció de riscos, és la que integra el control de tots els riscos inherents al negoci del Grup.

Les seves funcions principals es resumeixen segons el detall següent:

  • Proporcionar una visió integral dels riscos del Grup.
  • Vetllar per l’adequació dels nivells de risc assumits al perfil de riscos del Grup.
  • Identificar els riscos als quals s’exposa el Grup, inclosos els riscos que es puguin estar desenvolupant, les concentracions de riscos que poguessin haver-hi i altres situacions que s’hagin d’examinar.
  • Avaluar l’adequació dels recursos propis als requeriments actuals i futurs de les diferents exposicions.
  • Verificar el compliment de l’estructura de límits aprovada en les polítiques de risc.
  • Definir les polítiques de risc rellevants per a la seva aprovació. Coordinar i promoure l’establiment de polítiques i procediments de risc.
  • Analitzar escenaris i stress testing, a efectes de valorar els impactes d’escenaris futurs i alternatius.
  • Coordinar l’Informe d’Autoavaluació de Capital i la Informació amb Rellevància Prudencial.
  • Planificar i estressar el consum de capital i la posició de liquiditat.

Els responsables de la funció de riscos de les filials estableixen mecanismes de coordinació i comunicació amb Gestió Global del Risc, de manera que pugui ser efectiva la funció de vetllar per la solvència del Grup, salvaguardant-se la independència de la filial i les responsabilitats del seu Consell.

El control i la gestió de riscos en el Grup Caixa d’Enginyers s’estableixen en un cos de documentació que defineix les polítiques, els límits, les metodologies i les normatives d’aplicació, el qual permet transmetre el perfil i els objectius a tota l’organització.

 

 

< Resultats Solvència >