castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

7.1 Mercats Financers

Durant els primers mesos de 2016, els mercats financers van estar marcats per la caiguda del preu del petroli i per l’evolució macroeconòmica de la Xina. La publicació de diverses dades macroeconòmiques xineses inferiors a les expectatives, juntament amb l’increment dels fluxos de sortides de capital, va posar en dubte la capacitat del govern per dinamitzar una economia en ple canvi de model econòmic. En el seu intent d’estabilitzar el tipus de canvi de la divisa, el Banc Popular de Xina (BPOC) va endurir, al llarg de 2016, la seva política monetària (va incrementar els tipus d’interès a curt termini) amb l’objectiu de frenar la sortida de capitals.

El març, el Banc Central Europeu (BCE), davant d’unes perspectives de creixement i d’inflació més febles de l’esperat, va decidir reduir el tipus d’interès oficial en 5 p.b. fins al 0% i el tipus aplicable a la facilitat de dipòsit en 10 p.b. fins al -0,40%. També es va anunciar l’increment de les compres mensuals en el marc del programa de compra d’actius QE des dels 60.000 milions fins als 80.000 milions d’euros, incorporant, a més, en la llista d’actius admissibles la renda fixa corporativa en euros amb qualificació de grau d’inversió emesos per empreses no pertanyents al sector bancari establertes en la zona euro. Finalment, el BCE va anunciar que a partir de juny iniciaria una sèrie nova de quatre operacions de finançament a quatre anys TLTRO II amb l’objectiu d’incentivar el crèdit bancari a l’economia real.

El mes d’agost, després del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea celebrat el juny en què els britànics van decidir abandonar el projecte comú europeu, el Banc d’Anglaterra (BoE) va adoptar un paquet de mesures addicionals per donar suport al creixement econòmic en els temps d’incertesa després del referèndum. Les noves mesures van incloure una rebaixa dels tipus d’interès oficials en 25 p.b. fins al 0,25% i una expansió del programa de compra d’actius que va ser finançada a través d’un augment del balanç del mateix banc central.

Malgrat que el propi BoE considerava que l’impacte del Brexit era difícilment quantificable, va ressaltar que esperava una reducció de la renda disponible dels ciutadans britànics a causa de la depreciació de la lliura esterlina i dels previsibles costos més alts en el comerç internacional. D’altra banda, el BoE també va ressaltar que esperava una sensible caiguda de la inversió privada a causa del període d’incertesa que s’obria després del Brexit.

El mes de setembre, amb la intenció d’elevar la inflació subjacent fins a l’objectiu del 2%, el Banc del Japó (BoJ) va decidir modificar la composició del seu programa de Quantitative Easing alhora que mantenia intacte el ritme d’expansió del balanç. En el seu objectiu d’evitar una caiguda excessiva de les rendibilitats del tram més llarg de la corba de deute sobirà que pogués perjudicar estalviadors i entitats financeres, l’entitat presidida per Haruhiko Kuroda va introduir les compres de deute públic a un tipus d’interès fix definit per controlar la pendent de la corba.

El mes de desembre, als EUA, la Reserva Federal va decidir elevar, per primera i única vegada el 2016, el rang dels tipus d’interès en 25 p.b. fins al rang 0,50% - 0,75%. La bona evolució de les dades macroeconòmiques durant l’última part de l’any, aconseguint progressos tant a nivell de preus com en la taxa de desocupació, va permetre fer un pas endavant a l’entitat presidida per Janet Yellen en el seu camí cap a la normalització de la política monetària. En relació amb el timing dels ajustos en la política monetària en el futur, la FED va tornar a remarcar que aquests ajustos estaran supeditats a l’evolució de la inflació, al mercat laboral i a l’evolució del creixement econòmic a nivell internacional.

Respecte als mercats de renda fixa, l’any 2016 va ser l’any d’una continuació de la seva revaloració generalitzada afavorida per uns nivells baixos d’inflació, un creixement econòmic global feble i una política monetària acomodatícia per part del BCE, del BoE, del BoJ i del Banc Popular de Xina, malgrat que la Reserva Federal va elevar, de manera molt prudent, el tipus d’interès oficial.

A Europa, la rendibilitat del bo alemany a 10 anys va arribar a situar-se en negatiu (-0,20%) els mesos posteriors al referèndum britànic en un moviment generalitzat d’aversió al risc en els mercats financers, actuant així com a actiu refugi. Pel que fa a l’evolució del deute sobirà perifèric de l’Antic Continent, hi va haver una evolució dispar al llarg de 2016 entre Espanya i Itàlia. La incertesa política durant la segona meitat de l’any a Itàlia, unida a la falta de reformes estructurals en el país transalpí, va fer augmentar la prima de risc italiana des dels 97 p.b. a començaments de 2016 fins als 161 p.b. a tancament d’any. D’altra banda, el bon moment macroeconòmic a Espanya, amb un creixement econòmic per sobre de la mitjana europea, va mantenir pràcticament inalterada la prima de risc entorn dels 115 p.b., rebaixant el cost de finançament del deute a 10 anys fins a l’1,38% des de l’1,77% a començaments de 2016.

Per la seva banda, el deute sobirà europeu a curt termini va continuar ancorat en zona de mínims històrics, i fins i tot en tipus d’interès negatius, a causa de la política monetària expansiva del BCE.

Als EUA, la bona marxa econòmica de la primera potència mundial, juntament amb una Reserva Federal lleugerament menys acomodatícia, va provocar un repunt lleu en les rendibilitats del deute sobirana nord-americana, elevant la rendibilitat del bo a 10 anys fins al 2,44% fins a finals de 2016 des del 2,27% a començaments d’any. La rendibilitat de la part més curta de la corba (2 anys) també va augmentar lleugerament, amb la qual cosa la pendent de la corba es va mantenir pràcticament inalterada.

A la Gran Bretanya, la revisió a la baixa de les expectatives de creixement econòmic i la rebaixa de tipus anunciada l’agost per part del BoE després del Brexit va reduir la rendibilitat de la totalitat de la corba del deute sobirà britànic. Després de l’anunci del BoE, la rendibilitat del deute sobirà a 10 anys va marcar un mínim històric en el 0,51%, per a finalment tancar el 2016 en l’1,24%.

Per la seva banda, tant el crèdit amb grau d’inversió com el crèdit amb grau especulatiu (high yield) van tenir un comportament semblant. Els dos van sofrir ampliacions sensibles durant la primera part de l’any davant dels dubtes sobre l’economia xinesa i la forta caiguda del preu de les matèries primeres. D’aquesta manera, el diferencial del crèdit europeu amb grau d’inversió el febrer respecte a l’actiu lliure de risc va ampliar fins als 125 p.b. des dels 90 p.b. a començaments d’any, mentre que seu homòleg high yield es va incrementar fins als 500 p.b. A partir d’aquí, emparats per una millora tant de les dades d’activitat econòmica com de confiança, per l’estabilització del preu de les matèries primeres i per l’actuació del BCE, el crèdit “IG” i el crèdit “HY” van anar estrenyent el diferencial fins als 72 i els 288 p.b., respectivament, tancant el 2016 en mínims anuals.

Després de cinc anys consecutius de retrocessos, les matèries primeres es van convertir en la classe d’actiu amb més rendibilitat el 2016, superant fins i tot les caigudes abruptes dels primers compassos de l’any. Així mateix, els índexs de renda variable van obtenir guanys a l’entorn del doble dígit tant en mercats emergents com en desenvolupats. En el cas de la renda fixa, els índexs globals van obtenir guanys en un context general de corbes de tipus caient i diferencials de crèdit estrenyent lleugerament. Pel que fa a les divises, el real brasiler i el rand sud-africà van ser les que van registrar més apreciacions respecte al dòlar dels EUA, mentre que el pes mexicà i la lliura esterlina van ser les divises amb més depreciacions.

Als EUA, en un any d’eleccions que es van saldar amb el nomenament de Donald Trump com a nou president, l’S&P 500 va tancar l’exercici amb una alça del 9,5%, mentre que el selectiu Dow Jones es va anotar una pujada del 13,4%. En termes sectorials, el millor sector va ser materials bàsics i els pitjors van ser consum bàsic i salut. En el capítol corporatiu, les companyies van mantenir el bon to pel que fa a la generació de caixa, la qual cosa va permetre mantenir elevades la remuneració a l’accionista i la solidesa dels balanços en un 2016 en què les operacions corporatives van tornar a assolir nivells del 2007 tant en termes de nombre de transaccions com en volums.

A Europa, el 2016 va tenir dos moments crítics que no van impedir que, en termes generals, els índexs de l’Antic Continent acabessin en positiu. En primer lloc, els dubtes sobre la desacceleració xinesa, el col·lapse del preu del petroli, la pèrdua de confiança en els bancs centrals i els símptomes d’una possible debilitat dels EUA van donar peu a caigudes fortes en les primeres setmanes de l’any, que van assolir el seu nivell màxim a mitjan febrer amb les borses acumulant descensos superiors al 15%. Així, al final del segon trimestre, el resultat inesperat del referèndum al Regne Unit va propiciar una forta correcció, encara que de molt curt termini, que va ser el punt d’inflexió per als actius de risc la segona part de l’any. En aquest entorn, l’Eurostoxx 50 es va revalorar en un 0,7% el 2016. Per la seva banda, l’IBEX 35 va perdre un -2,01% en un any especialment positiu per a les companyies vinculades a matèries primeres. Com en el cas americà, sectorialment a Europa les mineres i les companyies de petroli i gas van registrar els increments més alts, mentre que, en aquest cas, el sector telecomunicacions va ser el més castigat amb la majoria de companyies de l’índex en negatiu.

Els mercats emergents van capitalitzar l’interès del mercat en les primeres setmanes de l’any, amb incertesa sobre la desacceleració econòmica a la Xina i caigudes brusques en els preus de les matèries primeres. Posteriorment, la recuperació del preu de les commodities i un to més acomodatici dels bancs centrals van donar pas a una forta recuperació dels índexs emergents, fins i tot sobreposant-se al Brexit i a la victòria del candidat republicà Donald Trump als EUA. Pel que fa a zones geogràfiques concretes, van destacar l’agreujament de la conflictivitat interna a Turquia, la continuïtat de les dificultats de l’economia brasilera i la decisió del govern indi de desmonetitzar l’economia suprimint més del 75% dels bitllets en circulació amb l’objectiu de reduir l’economia submergida. Amb tot, l’índex brasiler Bovespa es va anotar la pujada més alta, mentre que la borsa de Turquia va ser un dels selectius amb pitjor evolució.

< Entorn Macroeconómic Sistema Financer Espanyol >