castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

7.2 Sistema Financer Espanyol

7.2.1 Sistema financer europeu. Marc regulador

El 2016, les entitats de crèdit de la zona de l’euro van llançar beneficis estables, però reduïts. Alhora, els seus riscos i desafiaments gairebé no van variar respecte al 2015. El principal repte va raure en els dubtes sobre la sostenibilitat dels models de negoci i la rendibilitat de les entitats de crèdit. Altres reptes importants van ser els nivells elevats de préstecs dubtosos (NPL, en les seves sigles en anglès) d’algunes entitats i les incerteses geopolítiques, com l’impacte del Brexit a mitjà i a llarg termini.

Dins del marc regulador, el MUS (Mecanisme Únic de Supervisió) s’encarrega d’establir les àrees en què es posarà el focus de la supervisió en un any determinat. Es basa en una avaluació dels principals riscos als quals s’enfronten les entitats supervisades, tenint en compte els esdeveniments més recents del panorama econòmic, regulador i supervisor.

La principal eina del MUS és el Procés de Revisió i Avaluació Supervisora (PRES), a conseqüència del qual els requeriments de capital de les entitats de crèdit es van ajustar més específicament als seus perfils de risc individuals. En conjunt, les exigències de capital resultants del PRES de 2016 es van mantenir pràcticament estables. El 2016, la supervisió bancària europea va avançar notablement en el tractament dels NPL.

La finalització de la revisió de Basilea III i la determinació d’objectius en relació amb el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles (MREL, Minimum Required Elegible Liabilities) reduiran la incertesa reguladora i dotaran de més estabilitat l’entorn en què operen les entitats de crèdit. Mentrestant, les entitats també s’estan preparant per a l’aplicació de la NIIF 9 (Normes Internacionals d’Informació Financera), que entrarà en vigor a començaments de 2018 i que posa el focus d’atenció en un model nou de deteriorament i de càlcul de pèrdues creditícies esperades.

El 2016, la supervisió bancària del BCE va sotmetre les entitats de crèdit de la zona euro a les proves de resistència de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, en les seves sigles en anglès). Les proves de resistència es van dur a terme en 37 entitats significatives (que conjuntament representaven prop del 70 % dels actius bancaris subjectes a la supervisió bancària europea). Els resultats de les proves de resistència van mostrar que:

  • El sistema bancari pot resistir l’impacte de tensions encara més severes que les simulades en l’avaluació global de 2014 i mantenir alhora, en mitjana, el mateix nivell de capital després de les tensions.
  • Els factors més rellevants causants de la diferència entre el resultat de la prova de resistència en l’escenari base i en l’advers van ser un augment de les pèrdues per insolvències creditícies, una reducció del marge d’intermediació i un increment de les pèrdues per revaluació de les posicions de risc de mercat.
  • En les entitats de crèdit amb menys qualitat creditícia i unes ràtios d’NPL més elevades, l’impacte de les tensions en les pèrdues per insolvències creditícies i en el marge d’intermediació és, en mitjana, més negatiu, la qual cosa posa de manifest la importància de reduir les ràtios elevades d’NPL.

Prioritats de supervisió per als anys 2016 i 2017. Font: Banc Central Europeu

7.2.2 Evolució del negoci del sistema financer

S’observa una estabilitat en la suma total del finançament minorista, tancant l’any pràcticament pla en relació amb el 2015. Pel que fa a la composició de les masses de passiu, es continua produint un transvasament des dels dipòsits a termini (-21% el 2016) cap als comptes a la vista/estalvi (+16,3% el 2016). Els tipus d’interès a curt termini s’han continuat movent en terreny negatiu, per la qual cosa les entitats han hagut d’adaptar el cost del passiu a aquest entorn. La diferència cada vegada més petita entre els tipus de dipòsits i els tipus dels comptes corrents continua provocant que l’estalviador no vulgui renunciar a la disponibilitat immediata dels diners que ofereixen els comptes corrents.

El finançament a l’engròs es redueix una mica més del 9% respecte al 2015. Les entitats han aprofitat les últimes subhastes de liquiditat del BCE a 4 anys (T-LTRO2) amb cost de fins al -0,40% en funció de les ràtios de concessió de nou crèdit no hipotecari al sector privat, amb l’objectiu de diversificar les fonts de finançament a termini en lloc d’emissions de deute en els mercats de capitals.

El balanç total, en base agregada, del conjunt d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit va ser de 2.646 milers de milions d’euros a tancament de 2016. Durant l’any esmentat, s’ha experimentat una contracció del 4,1% a causa, fonamentalment, de la reducció de les carteres de renda fixa (-12% interanual), en la mesura que les entitats han anat desfent posicions per generar plusvàlua que complementessin el negoci tradicional, i de la caiguda de les carteres creditícies (-2,76% interanual).

Pel que fa al crèdit, segueix el descens de la concessió a les administracions públiques i, cada vegada més, la caiguda del crèdit al sector privat resident (-3,84%) en tots els segments, excepte en consum (+5,0% a tancament d’any), a causa de la continuació del procés de despalanquejament del sector financer. D’altra banda, la nova concessió segueix creixent, però menys que els venciments, fet que provoca un nou exercici amb caigudes netes de les carteres creditícies.

La següent taula recull la descomposició de l’activitat creditícia al sector privat per segments (2012-2016)

 

En relació amb la nova concessió de crèdit, hem assistit a un fre en la caiguda de preus el 2016: en habitatge, lleu descens de 6 punts bàsics per estabilitzar-se en un tipus mitjà d’hipoteca del 2% amb una tendència a l’alça en la contractació de finançament a tipus fix; i en pimes, la reducció és una mica més pronunciada (uns 54 punts bàsics) a causa de la competència elevada, observant-se menys distància en preus en funció de la mida de l’empresa.

Pel que fa a la qualitat del crèdit, tornem a tancar l’exercici amb un retrocés de dos dígits en els saldos de dubtosos (-13,4%) i una taxa de mora del 9,11%, 109 punts bàsics inferior a la taxa de desembre de 2015 i lluny ja del màxim assolit el 2013. Quant a la descomposició, s’observa una tendència a la baixa de la mora en tots els sectors, sent els relacionats amb activitats cícliques, com pot ser la construcció, els que millor evolució estan mostrant trimestre rere trimestre.

RESULTATS DEL NEGOCI I POSICIÓ DE CAPITAL 

El sector registra un benefici net de 6.089 milions d’euros el 2015, un 34% menys que l’any anterior, a causa, principalment, de la caiguda dels ingressos de productes financers en un sector molt vinculat als tipus d’interès de curt termini. El 2016, per primera vegada, l’euríbor a 12 mesos va entrar en terreny negatiu i va continuar en nivells inferiors a zero la resta de l’any.

Com a conseqüència, el marge d’interessos cau un 8% en taxa interanual, disminuint de nou més els ingressos financers (7.200 milions d’euros) que els costos financers (5.100 milions d’euros), els quals tenen un recorregut mínim de repreciació pel fet que ja estan molt propers al 0%.

El marge brut, al seu torn, perd prop de 1.000 milions d’euros, minvat principalment per la caiguda del ROF (Resultat Operacions Financeres), que disminueix un 6,21%. Aquesta partida no troba una contraprestació per part d’una millora de les comissions netes que tanquen l’exercici pràcticament planes (-178 milions d’euros), destacant en positiu l’aportació dels productes de fora de balanç.

Les despeses d’explotació augmenten, malgrat els ajustos de capacitat i canvis estructurals, amb el tancament de 2.280 oficines d 2016, acabant l’exercici amb un estoc total de 28.959. En sentit contrari, pesen l’increment de costos associat a la implantació digital i la contínua càrrega reguladora, entre d’altres.

Les pèrdues per deteriorament d’actiu i altres provisions carreguen en absolut la mateixa xifra que el 2015, per la qual cosa no hi ha una millora addicional en relació amb el cost del risc.

Amb tot, el ROE agregat del sector experimenta un descens fins al 2,8%. En termes de solvència, la proporció CET 1 del sistema bancari espanyol s’ha mantingut estable durant l’exercici 2016 i s’ha situat, el juny de 2016, en el 12,4%, tot que encara es troba lluny de la mitjana europea, que se situa en el 13,2%.

< Mercats Financers Estats Financers >